Tu decideixes...

Aquest fotomuntatge ha estat creat per nosaltres, les creadores del bloc, tant a nivell de creació, com de maquillatge i fotografia. Les tècniques que hem utilitzat per cridar l’atenció de l’espectador són la utilització d’un cromatisme de colors oposats, en aquest cas representats pel blanc i el negre, a fi de mostrar una imatge apagada contrastada amb el verd del missatge, el qual apareix a la imatge simbolitzant l’esperança i l’oportunitat de poder triar un altre camí.

El que ens mostra aquesta imatge és la història d’una jove drogoaddicte que es troba en un moment en el qual es qüestiona si ha de seguir consumint o pel contrari ho ha de deixar. Per això es mostren dues imatges diferents, en la primera podem observar la jove la qual es troba en mal estat, tant físicament com psicològicament i està apunt de tornar a consumir, però aquest cop s’està plantejant aquest estil de vida. En la segona imatge es veu com decideix fer un canvi radical i deixar de banda les drogues per així poder començar de nou. 

És una imatge d’estil dramàtic ja que ens mostra una situació dura, però alhora ens dona un missatge d’optimisme i ens mostra que és possible sortir d’aquet forat negre que representa la drogoaddicció.

Aquesta fotografia també ens mostra tota una sèrie de valors positius com ara l’autosuperació, la força de voluntat i el coratge, entre d’altres.

L’objectiu, per tant, és donar un missatge esperançador per a totes aquelles persones que es troben atrapades en el món de les drogues i alhora conscienciar a tota la població dels greus efectes que aquestes provoquen sobre la persona, fet mostrat amb el  mal estat físic que presenta la jove protagonista del fotomuntatge. 

La intervenció comunitària, els recursos de la comunitat

El més important és la conscienciació, per part dels professionals que treballen en diferents àmbits ( sanitat, serveis socials, joventut, etc.) del fet que fins que no s’arribi a una interdisciplinarietat, a construir un plantejament comú, no es podran dur a terme programes que són d’interès social. Aquests professionals haurien de tenir com a objectiu comú vetllar pel benestar de les persones.

Els recursos d’una comunitat han d’estar coordinats per un programa i han d’adequar-se a les necessitats de l’entorn, a la realitat de la població, en tant que han de proporcionar instruments tant d’informació com de formació.

Parlaríem potser de la idea de ciutat educadora, en la qual els recursos de la comunitat es posen al servei, com hem dit, de la població i de les seves demandes.

Els recursos s’entenen com el conjunt d’elements humans, materials i institucionals de què disposa una comunitat i als quals pot recórrer per a tenir cura de les seves necessitats i resoldre els seus problemes.

Podem abordar els recursos humans, materials i institucionals de què disposa una comunitat en diferents nivells: des de la institució, des de l’equip base, des d’un sol professional o des d’un treball solidari.

La metodologia i el mètode poden ser els mateixos, però la realitat sobre la que s’actua, sigui el territori, sigui la població, sempre varia.

En qualssevol treball comunitari hi ha quatre moments clau els quals són: la investigació, la programació, l’execució i l’avaluació.

Un bon professional en aquest àmbit és aquell qui, a més de conèixer moltes tècniques, posseeix un gran nombre de coneixements tècnics sobre una qüestió; un bon professional, però també ha de saber escolar, aprendre a entendre i a intervenir. Aquest aprenentatge només es pot dur a terme a traves de la pràctica diària, des de cadascun dels nostres llocs de treball.

Referències bibliogràfiques

Metodos de evaluación y intervención comunitaria. Recuperat en data 4 febrer 2013, des de http://www.monografias.com/trabajos86/metodos-intervencion-y-evaluacion-comunitaria/metodos-intervencion-y-evaluacion-comunitaria.shtml

Driceida Pérez R. ( 2008). Intervención comunitaria. Recuperat en data 4 de febrer 2013 , des de http://www.monografias.com/trabajospdf4/intervencioncomunitaria/intervencioncomunitaria.pdf

Les funcions dels educadors socials i el seu equip de treball en l'àmbit de la drogodependència

La funció clau dels educadors socials és oferir la possibilitat de reinserir-se a la societat als usuaris. És un professional que manté un contacte molt directe amb els participants, els quals veuen a l’educador com a la persona a qui es poden adreçar amb confiança i gràcies a això poden establir una relació significativa amb aquests. Per tant, l’educador ha d’empatitzar amb l’usuari i comprendre el que sent, saber el que li demana i fins a quin punt el pot ajudar, però amb això quedarien excloses les relacions de tipus “amiguisme”. Així que, l’educador social ha de saber apropar-se, però també crear una distància. Com diu Homs (1987), les funcions més bàsiques dels educadors socials en l’àmbit de les drogodependències són:

-Ser referent de l’usuari i marcar uns límits. L’educador ha de fer de referent per a la persona amb problemes de drogodependència perquè aquesta persona tingui algú a qui demanar ajuda i consell. Per tant, l’educador ha de saber proporcionar-li confiança, comprensió, orientació, suport, etc.

-Controlar els elements externs i delimitar el grup. L’educador social ha de tenir contacte amb tots els agents externs que intervenen en la problemàtica de la persona i ha de marcar unes pautes d’actuació al grup d’usuaris per als quals treballa.

-Promocionar la inserció sociolaboral dels usuaris. L’educador els hi ha d’oferir eines que li facilitin la inserció en aspectes com: el món laboral, l’oci i el temps de lleure, les relacions socials, els estudis, etc.

-Oferir activitats de lleure i oci integrades en la comunitat. Afavorir la integració dels usuaris en la comunitat i fer-los participar en la vida social.

Amb tot això l’educador social ajuda a l’usuari a sentir-se integrat en la comunitat a la qual pertany, millora la qualitat de vida d’aquestes persones i les acompanya en el procés de canvi.

Per aconseguir uns bons resultats, l’educador social no pot intervenir sense la col·laboració d’altres professionals, ja que si treballa sol podrà aconseguir pocs canvis. Per tant, tal i com diu un dels punts del codi deontològic, L’educador i l’educadora social treballaran sempre dins d’equips i xarxes, d’una forma coordinada, per enriquir el seu treball. Han de tenir consciència de la seva funció dins de l’equip, Així com la posició que ocupen dins de la xarxa i saber en quina mesura la seva actuació pot influir en el treball de la resta de components, del propi equip i dels professionals o serveis que, dins d’una xarxa, estaran presents més endavant. Així que, alguns dels professionals amb els que treballa són: treballadors socials, metges, psicòlegs i psiquiatres, monitors, pedagogs, etc. Aquestes treballen en conjunt per poder abolir les necessitats dels usuaris amb drogodependència.

Referències bibliogràfiques

Codi deontològic de l’educador i l’educadora social. Recuperat 16 febrer 2013, des de

www.eduso.net/archivos/codigocat.doc

Font, J.; Vila, J. (1987): la drogaadicció: on som? Contribució a un estudi interdisciplinari, Barcelona: Generalitat de Catalunya. (capítols de Mariné, A.; Magrí, N.; Funes, J.; Bassols, R.; Homs, O.).

La figura de l'educador social i les característiques de la seva personalitat

Abans de la incorporació de la figura de l’educador social en la nostra societat, hem de tenir present la important figura de l’educador especialitzat, el qual és un professional poc conegut socialment per gran part de la població. Com diu Martinell, A. (1995), la figura de l’educador especialitzat es va crea per encàrrec de la societat per poder donar solucions a tots aquells problemes que requerien un tractament especial. La figura de l’educador social ha estat present des de fa molts anys en l’àmbit de les drogodependències, tot i que no sempre ha estat reconegut el seu paper. Durant molts anys els educadors socials en aquest àmbit han tingut un paper marginal dins la societat ja que molts d’ells feien la funció d’educadors de carrer; com diu Sànchez, JD. (2011) en el seu bloc, els educadors de carrer tenen un treball més específic, més proper a la realitat i amb una metodologia diferent. La clau d’aquests és que tenen un apropament sincer de tu a tu amb els usuaris. Amb el pas dels anys es va voler professionalitzar aquesta figura i va ser a l’any 1991 quan a partir del Decret Llei es va crear la Diplomatura d’educació social.

Tot i la seva professionalització, les característiques de personalitat dels educadors socials són molt relatives ja que cada persona és diferent i segons les situacions hauran d’actuar d’una manera o d’una altra, per tant, aquesta figura es caracteritza per la flexibilitat que ha de tenir davant la gran diversitat de situacions amb les que es pot trobar. Cada moment, cada intervenció, cada emoció, etc. serà interpretada diferent per cada professional. La única igualtat que tenen els educadors socials és que tots tenen l’objectiu d’atendre les problemàtiques que presenten les persones amb drogodependència. Tot i això, en general podríem trobar una sèrie de característiques generals com són: la motivació, el bon nivell de comunicació general, saber apropar-se i distanciar-se de l’usuari, tenir estabilitat personal, no deixar-se emportar per les emocions i els sentiments, ser capaç d’empatitzar amb els usuaris, saber treballar en equip i sobretot tenir paciència al llarg de tot el procés de canvi de la persona.

Referències bibliogràfiques

Sànchez, JD. (2011). Los educadores de calle y las drogodependencias. Recuperat 16 febrer 2013 des de

http://www.medbook.es/profiles/blogs/el-educador-de-calle-y-las-drogodependencias

Martinell, A. (1995). L’educador especialitzat: un dels antecedents històrics de l’educador social. Revista d’Educació Social, 1, 26-42.

Intervenció de la família i l’escola davant les drogues

Des de sempre l’escola ha estat el principal agent preventiu en la ingestió de drogues, ja que és l’espai on els joves es relacionen amb companys/es i on passen moltes hores al dia, on els docents poden detectar canvis de conductes, males companyies i altres característiques que puguin despertar l’alerta de que hi ha un problema. Una altre de les funcions principals va ser la incorporació de programes de prevenció en el consum de drogues.

“Los principales componentes que incorporan los programas de prevención escolar desarrollados en el curso académico 1998/99 eran entre otros:  habilidades de resistencia (el 100% de los programas), toma de decisiones (95,8%), informativos (91,7%), alternativas saludables de ocio (79,2%), autoimagen y superación (62,5%), tolerancia y cooperación (58,3%) y control emocional (5).” (Sánchez, L.; 2000:5)

Un dels principals problemes de l’escola, és que els docents no estan conscienciats del problema que hi ha i segons ells la culpa no es de l’escola. També hi ha un problema amb la formació, ja que molts docents no tenen les eines necessàries per poder fer front a un problema de drogodependència ni ofereixen xerrades de prevenció. S’hauria d’especialitzar més als docents, ja que són ells els que passen la major part del temps amb els joves i poden influir en ells de manera positiva.

Estem parlant de l’escola com agent preventiu però la família també té un paper molt important. Aquests, són els dos agents que més influeixen en els joves. La família i l’escola han de treballar conjuntament en la prevenció del consum de drogues i si es dóna el cas tractar-lo conjuntament.

Des de casa, la família ha de parlar amb l’infant i explicar-li què comporta consumir drogues i què comporten els problemes d’addicció, entre altres problemes. Hi ha d’haver feedback entre els pares i els joves, ja que ells també han de preguntar el que vulguin saber o vulguin dir. Els pares també hauran d’estar pendents si el jove té un canvi de comportament per tal de poder agafar el problema a temps.

Referències bibliogràfiques

Sánchez, L. (2000). Los docentes ante los consumos de drogas y las actuacions para su prevención. Recuperat 17 de febrer 2013, des de http://www.lugo.es/cs/prevencionPDFS/docentes.pdf

Descobreix la veritat sobre les drogues

Aquest curtmetratge està realitzat a càrrec de la “ Fundación por un mundo libre de drogas”, una fundació sense ànim de lucre que proporciona a joves i adults informació sobre les drogues, de manera que entenguin que l’ús d’aquestes és perjudicial per la salut de la persona.

Les tècniques que utilitza la fundació en aquest curtmetratge per cridar l’atenció de l’espectador són la successió de diferents imatges impactants, les quals ens mostren diverses situacions conflictives causades pel consum de diferents substàncies tòxiques. A través d’aquestes podem veure que no existeix un perfil ni edat concret de persona drogodependent, sinó que depèn dels factors interns i externs de cada individu. Per molt diferent que pugui ser cada cas, el camí de la drogodependència, ja sigui de drogues dures o toves, porta a tothom al mateix destí, el qual sempre serà perjudicial tan a nivell físic, psíquic, psicològic, social o bé emocional.

Pel que fa a la banda sonora que acompanya el curt és intensa i ens dóna la sensació d’angoixa i rapidesa. Aquest fet també és recolzat amb la successió en forma de ràfega d’imatges. Tot això es pot arribar a relacionar amb el moment en el qual una persona es converteix en addicta a una substància i en què les conseqüències d’aquest fet arribaran immediatament.

El fil conductor del curt és la història de diferents personatges els quals expliquen el perquè del seu consum. Aquests a la llarga se’n adonen que el què els hi havien promès sobre l’efecte positiu que tindrien les drogues  en la seva vida, eren una farsa.

Per a concloure l’anàlisi, comentar que l’objectiu principal d’aquest curt és ser una eina per a la societat a fi de donar a conèixer la realitat sobre els efectes de les drogues a llarg termini. Creiem que l’objectiu final que pretén assolir el curt seria paral·lel a la funció que té l’educador social en aquest àmbit.  

Referències bibliogràfiques

Fundación por un Mundo Libre de Drogas. (2013). Fundación por un Mundo Libre de Drogas. Descubre la verdad sobre las drogas. Recuperat 19 febrer 2013, des de http://mx.drugfreeworld.org/about-us/about-the-foundation.html

LA PERSONA DROGODEPENDENT

El fenomen de la drogoaddicció en la persona depèn del moment personal pel qual passa aquesta, de les circumstàncies, de les expectatives que la persona té sobre les drogues i, sobretot de la seva personalitat (Solanes, 1996:87). Però des d’un altre punt de vista i tal i com afirma Homs segons Font i Vila (1987), la drogoaddicció es considerada, també, un fenomen de caire social amb significació pròpia. D’altra banda, Carrón J. (1998), diu a un article publicat a “la Farola”, que la drogodependència és un fenomen cultural, és a dir, no són les drogues les que produeixen una addicció, sinó l’actitud de la persona i la societat davant d’aquestes drogues.

En moltes ocasions la societat té una visió plena de prejudicis dels consumidors de drogues, fet el qual sovint repercuteix sobre la persona provocant-li la marginació social. Siguem clars, qui no ha sentit mai llàstima al veure una persona sota els efectes de la droga vagant pels carrers?, qui no ha pensat mai que això li passa per no seguir la llei?, qui és capaç de veure aquest problema com a un desencadenant més de la vida en societat, sense que generi estereotips ni prejudicis? Hem de fer front als estereotips existents.

Dit això, creiem que tota persona està exposada al consum de drogues en qualsevol moment de la seva vida i en qualsevol circumstància, i que en aquest consum hi intervenen tant factors interns de la persona, com externs o bé ambientals. Pensem que els factors personals que propicien el consum de drogues poden ser molts i diferents. El primer que proposem és la dificultat en l’acceptació de la frustració, el fracàs i el dolor, fet que pot portar al consum de drogues per tal “d’afogar les penes”, per la poca habilitat per afrontar els problemes. En segon lloc diríem el baix nivell d’autoestima o d’autocontrol. Un altre dels més importants creiem que és el fet que la persona sigui molt influenciable davant un grup. Diguem-ho clar, quants han provat alguna substància perquè els “amics” l’han anomenat poruc si no ho feia? Finalment, creiem que un dels més importants, entre d’altres, és la manca de perspectives sobre la pròpia vida i la posició social que la persona ha d’assumir.

A part dels interns, també hi ha els factors externs. En aquests el principal és la família. Pensem que la persona adopta una conducta de drogoaddicció perquè té algun referent. També hi intervenen factors de l’àmbit laboral. Farem referència a l’actualitat. En aquests moments a l’elevat índex d’atur existent a Catalunya s’hi suma els problemes que tenen per trobar feina les persones drogodependents, ja que la majoria tenen poca formació o poden arribar a ser bastant irresponsables degut al consum de drogues. Finalment, l’últim factor que creiem que hi intervé són les relacions socials, ja que com hem dit anteriorment, les companyies repercuteixen molt en el comportament de la persona segons el grau d’influència que aquesta té.

Referències Bibliogràfiques

SOLANES, P. (1996). Les Drogues. Barcelona: Edicions de La Magrana.

FONT, J.; VILA, J. (1987). La drogoaddicció: on som? Contribució a un estudi interdisciplinari. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

CARRÓN, J. (1998). ¡Basta ya!. La Farola. Recuperat 15 febrer 2013-02-21