El consum de drogues és un fenomen molt estès tant en el temps com en l’espai. En moltes societats s’ha detectat la utilització de substàncies tòxiques per alterar l’estat de consciència dels homes. Sovint, el consum de drogues ha adquirit un caràcter cultural, lligat a certs grups específics. En aquests casos, la drogoaddicció es pot considerar un fenomen social amb una significació pròpia, distinta dels consums individuals.
Si ens centrem en el col·lectiu dels joves hem d’analitzar l’especialització juvenil en unes drogues determinades. Per als joves, tenir una droga que els distingeixi de la societat adulta és un element més d’identificació, com ho poden ser la música, la forma de vestir o de parlar. Però la inversió dels termes “ els joves són uns drogoaddictes” és totalment confusa i tergiversadora de la realitat. El nombre de joves addictes a algun tipus de droga, tant si són “toves” com si són “dures” és tan minoritari que no permet de cap manera una generalització com l’anterior.
Segons Mejías,E.(2000) si els joves trien uns certs tipus de drogues és degut a les transformacions de la societat en aquests últims anys, els quals han anat convertint el paper dels joves dins la societat i han de buscar identificació per tal de no ser “passats per alt”
Com també comenta aquest autor, aquestes tensions s’han incrementat per les conseqüències de la crisi econòmica, en augmentar les taxes d’atur juvenil. Però la crisi no és el factor explicatiu més important dels conflictes que viuen els joves d’avui, sinó que existeixen molts altres factors. La pèrdua d’utilitat en la mà d’obra juvenil, els canvis tecnològics, la reducció del mercat de treball i l’augment del cost de la mà d’obra provoquen que els joves ocupin un dels sectors més desafavorits en el món del treball.
Aquest marc de tensions generals, juntament amb els conflictes més immediats que poden viure alguns joves en el seu entorn familiar o en seu medi de vida i habitatge, són els factors socials que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar en fenomen de la drogoaddicció juvenil.
És evident que mentre hi hagi drogues hi haurà drogoaddictes, però també és igualment cert que, mentre no s’abordin col·lectivament les tensions entre la societat i la joventut, hi haurà drogues per a joves.
Un enfocament social del fenomen de la drogoaddicció no solament serveix com a element d’anàlisi, sinó que adquireix també una utilitat pràctica tant pel que fa al disseny de les campanyes de prevenció com per les polítiques de trencament i de reinserció dels toxicòmans.
MEJÍAS, E. ( Director) (2000): Els valors de la societat espanyola i la seva relació amb les drogues. Col. Estudis Socials nº 2. Fundació La Caixa , Barcelona.
