La intervenció comunitària, els recursos de la comunitat

El més important és la conscienciació, per part dels professionals que treballen en diferents àmbits ( sanitat, serveis socials, joventut, etc.) del fet que fins que no s’arribi a una interdisciplinarietat, a construir un plantejament comú, no es podran dur a terme programes que són d’interès social. Aquests professionals haurien de tenir com a objectiu comú vetllar pel benestar de les persones.

Els recursos d’una comunitat han d’estar coordinats per un programa i han d’adequar-se a les necessitats de l’entorn, a la realitat de la població, en tant que han de proporcionar instruments tant d’informació com de formació.

Parlaríem potser de la idea de ciutat educadora, en la qual els recursos de la comunitat es posen al servei, com hem dit, de la població i de les seves demandes.

Els recursos s’entenen com el conjunt d’elements humans, materials i institucionals de què disposa una comunitat i als quals pot recórrer per a tenir cura de les seves necessitats i resoldre els seus problemes.

Podem abordar els recursos humans, materials i institucionals de què disposa una comunitat en diferents nivells: des de la institució, des de l’equip base, des d’un sol professional o des d’un treball solidari.

La metodologia i el mètode poden ser els mateixos, però la realitat sobre la que s’actua, sigui el territori, sigui la població, sempre varia.

En qualssevol treball comunitari hi ha quatre moments clau els quals són: la investigació, la programació, l’execució i l’avaluació.

Un bon professional en aquest àmbit és aquell qui, a més de conèixer moltes tècniques, posseeix un gran nombre de coneixements tècnics sobre una qüestió; un bon professional, però també ha de saber escolar, aprendre a entendre i a intervenir. Aquest aprenentatge només es pot dur a terme a traves de la pràctica diària, des de cadascun dels nostres llocs de treball.

Referències bibliogràfiques

Metodos de evaluación y intervención comunitaria. Recuperat en data 4 febrer 2013, des de http://www.monografias.com/trabajos86/metodos-intervencion-y-evaluacion-comunitaria/metodos-intervencion-y-evaluacion-comunitaria.shtml

Driceida Pérez R. ( 2008). Intervención comunitaria. Recuperat en data 4 de febrer 2013 , des de http://www.monografias.com/trabajospdf4/intervencioncomunitaria/intervencioncomunitaria.pdf

Intervenció de la família i l’escola davant les drogues

Des de sempre l’escola ha estat el principal agent preventiu en la ingestió de drogues, ja que és l’espai on els joves es relacionen amb companys/es i on passen moltes hores al dia, on els docents poden detectar canvis de conductes, males companyies i altres característiques que puguin despertar l’alerta de que hi ha un problema. Una altre de les funcions principals va ser la incorporació de programes de prevenció en el consum de drogues.

“Los principales componentes que incorporan los programas de prevención escolar desarrollados en el curso académico 1998/99 eran entre otros:  habilidades de resistencia (el 100% de los programas), toma de decisiones (95,8%), informativos (91,7%), alternativas saludables de ocio (79,2%), autoimagen y superación (62,5%), tolerancia y cooperación (58,3%) y control emocional (5).” (Sánchez, L.; 2000:5)

Un dels principals problemes de l’escola, és que els docents no estan conscienciats del problema que hi ha i segons ells la culpa no es de l’escola. També hi ha un problema amb la formació, ja que molts docents no tenen les eines necessàries per poder fer front a un problema de drogodependència ni ofereixen xerrades de prevenció. S’hauria d’especialitzar més als docents, ja que són ells els que passen la major part del temps amb els joves i poden influir en ells de manera positiva.

Estem parlant de l’escola com agent preventiu però la família també té un paper molt important. Aquests, són els dos agents que més influeixen en els joves. La família i l’escola han de treballar conjuntament en la prevenció del consum de drogues i si es dóna el cas tractar-lo conjuntament.

Des de casa, la família ha de parlar amb l’infant i explicar-li què comporta consumir drogues i què comporten els problemes d’addicció, entre altres problemes. Hi ha d’haver feedback entre els pares i els joves, ja que ells també han de preguntar el que vulguin saber o vulguin dir. Els pares també hauran d’estar pendents si el jove té un canvi de comportament per tal de poder agafar el problema a temps.

Referències bibliogràfiques

Sánchez, L. (2000). Los docentes ante los consumos de drogas y las actuacions para su prevención. Recuperat 17 de febrer 2013, des de http://www.lugo.es/cs/prevencionPDFS/docentes.pdf