Des de sempre l’escola ha estat el
principal agent preventiu en la ingestió de drogues, ja que és l’espai on els
joves es relacionen amb companys/es i on passen moltes hores al dia, on els
docents poden detectar canvis de conductes, males companyies i altres
característiques que puguin despertar l’alerta de que hi ha un problema. Una
altre de les funcions principals va ser la incorporació de programes de
prevenció en el consum de drogues.
“Los principales
componentes que incorporan los programas de prevención escolar desarrollados en
el curso académico 1998/99 eran entre otros:
habilidades de resistencia (el 100% de los programas), toma de
decisiones (95,8%), informativos (91,7%), alternativas saludables de ocio (79,2%),
autoimagen y superación (62,5%), tolerancia y cooperación (58,3%) y control
emocional (5).” (Sánchez, L.; 2000:5)
Un dels principals problemes de
l’escola, és que els docents no estan conscienciats del problema que hi ha i
segons ells la culpa no es de l’escola. També hi ha un problema amb la formació,
ja que molts docents no tenen les eines necessàries per poder fer front a un
problema de drogodependència ni ofereixen xerrades de prevenció. S’hauria
d’especialitzar més als docents, ja que són ells els que passen la major part
del temps amb els joves i poden influir en ells de manera positiva.
Estem parlant de l’escola com agent preventiu
però la família també té un paper molt important. Aquests, són els dos agents
que més influeixen en els joves. La família i l’escola han de treballar
conjuntament en la prevenció del consum de drogues i si es dóna el cas
tractar-lo conjuntament.
Des de casa, la família ha de parlar
amb l’infant i explicar-li què comporta consumir drogues i què comporten els
problemes d’addicció, entre altres problemes. Hi ha d’haver feedback entre els
pares i els joves, ja que ells també han de preguntar el que vulguin saber o
vulguin dir. Els pares també hauran d’estar pendents si el jove té un canvi de
comportament per tal de poder agafar el problema a temps.
Referències bibliogràfiques
Sánchez, L.
(2000). Los docentes ante los consumos de drogas y las actuacions para su
prevención. Recuperat 17 de febrer 2013, des de http://www.lugo.es/cs/prevencionPDFS/docentes.pdf
Estic d’acord amb aquest article ja que crec que la família i l’escola són dos agents fonamentals pel desenvolupament del nen i per poder prevenir qualsevol tipus de contacte amb les drogues. Tal i com diu l’autora de l’article penso que s’han de formar molt més als docents perquè aquests puguin oferir als alumnes xerrades, eines i projectes per conscienciar-los sobre el gran perill de les drogues i els greus efectes que aquestes produeixen. D’altra banda, trobo necessària la creació de programes i cursos per la família, ja que així poden aprendre com detectar comportaments estranys que es podrien donar pel consum de drogues o com prevenir que els fills caiguin en el consum d’aquestes. Es diu que als adolescents als que els seus pares els hi parlen sobre el greu problema de les drogues, són menys propensos a consumir-les. És per això que l’actuació dels pares i els professors és imprescindible, així com el de la resta de la societat per conscienciar a la població de què una vida sense drogues és millor per a tots.
ResponElimina