dijous, 21 de febrer del 2013

La figura de l'educador social i les característiques de la seva personalitat

Abans de la incorporació de la figura de l’educador social en la nostra societat, hem de tenir present la important figura de l’educador especialitzat, el qual és un professional poc conegut socialment per gran part de la població. Com diu Martinell, A. (1995), la figura de l’educador especialitzat es va crea per encàrrec de la societat per poder donar solucions a tots aquells problemes que requerien un tractament especial. La figura de l’educador social ha estat present des de fa molts anys en l’àmbit de les drogodependències, tot i que no sempre ha estat reconegut el seu paper. Durant molts anys els educadors socials en aquest àmbit han tingut un paper marginal dins la societat ja que molts d’ells feien la funció d’educadors de carrer; com diu Sànchez, JD. (2011) en el seu bloc, els educadors de carrer tenen un treball més específic, més proper a la realitat i amb una metodologia diferent. La clau d’aquests és que tenen un apropament sincer de tu a tu amb els usuaris. Amb el pas dels anys es va voler professionalitzar aquesta figura i va ser a l’any 1991 quan a partir del Decret Llei es va crear la Diplomatura d’educació social.

Tot i la seva professionalització, les característiques de personalitat dels educadors socials són molt relatives ja que cada persona és diferent i segons les situacions hauran d’actuar d’una manera o d’una altra, per tant, aquesta figura es caracteritza per la flexibilitat que ha de tenir davant la gran diversitat de situacions amb les que es pot trobar. Cada moment, cada intervenció, cada emoció, etc. serà interpretada diferent per cada professional. La única igualtat que tenen els educadors socials és que tots tenen l’objectiu d’atendre les problemàtiques que presenten les persones amb drogodependència. Tot i això, en general podríem trobar una sèrie de característiques generals com són: la motivació, el bon nivell de comunicació general, saber apropar-se i distanciar-se de l’usuari, tenir estabilitat personal, no deixar-se emportar per les emocions i els sentiments, ser capaç d’empatitzar amb els usuaris, saber treballar en equip i sobretot tenir paciència al llarg de tot el procés de canvi de la persona.


Referències bibliogràfiques
Sànchez, JD. (2011). Los educadores de calle y las drogodependencias. Recuperat 16 febrer 2013 des de
http://www.medbook.es/profiles/blogs/el-educador-de-calle-y-las-drogodependencias
Martinell, A. (1995). L’educador especialitzat: un dels antecedents històrics de l’educador social. Revista d’Educació Social, 1, 26-42.


1 comentari:

  1. He trobat molt interessant l’enfocament d’aquest article ja que ens presenta la figura de l’educador social des de els seus inicis fins a l’actualitat.
    Si que és cert que aquests professionals no tenen una personalitat comuna totalment marcada, ja que com bé ha explicat l’autora d’aquest article, aquest fet sempre dependrà de la personalitat de cada educador. Però si que és totalment necessari que tots els educadors socials tinguin una sensibilitat especial envers a les problemàtiques socials.
    Com a estudiant del grau en Educació Social considero que la lluita d’aquests professionals encara no ha finalitzat ja que hem de seguir lluitant per a un major reconeixement i millors condicions laborals. Hem de tenir en compte que aquesta professió, no és una professió senzilla, ja que requereix moltes habilitats i una gran flexibilitat.
    Els educadors estimem la nostra feina i seguirem avançant i fent progressos en aquest àmbit.

    ResponElimina