dijous, 21 de febrer del 2013

Les funcions dels educadors socials i el seu equip de treball en l'àmbit de la drogodependència

La funció clau dels educadors socials és oferir la possibilitat de reinserir-se a la societat als usuaris. És un professional que manté un contacte molt directe amb els participants, els quals veuen a l’educador com a la persona a qui es poden adreçar amb confiança i gràcies a això poden establir una relació significativa amb aquests. Per tant, l’educador ha d’empatitzar amb l’usuari i comprendre el que sent, saber el que li demana i fins a quin punt el pot ajudar, però amb això quedarien excloses les relacions de tipus “amiguisme”. Així que, l’educador social ha de saber apropar-se, però també crear una distància. Com diu Homs (1987), les funcions més bàsiques dels educadors socials en l’àmbit de les drogodependències són:

-Ser referent de l’usuari i marcar uns límits. L’educador ha de fer de referent per a la persona amb problemes de drogodependència perquè aquesta persona tingui algú a qui demanar ajuda i consell. Per tant, l’educador ha de saber proporcionar-li confiança, comprensió, orientació, suport, etc.

-Controlar els elements externs i delimitar el grup. L’educador social ha de tenir contacte amb tots els agents externs que intervenen en la problemàtica de la persona i ha de marcar unes pautes d’actuació al grup d’usuaris per als quals treballa.

-Promocionar la inserció sociolaboral dels usuaris. L’educador els hi ha d’oferir eines que li facilitin la inserció en aspectes com: el món laboral, l’oci i el temps de lleure, les relacions socials, els estudis, etc.

-Oferir activitats de lleure i oci integrades en la comunitat. Afavorir la integració dels usuaris en la comunitat i fer-los participar en la vida social.

Amb tot això l’educador social ajuda a l’usuari a sentir-se integrat en la comunitat a la qual pertany, millora la qualitat de vida d’aquestes persones i les acompanya en el procés de canvi.

Per aconseguir uns bons resultats, l’educador social no pot intervenir sense la col·laboració d’altres professionals, ja que si treballa sol podrà aconseguir pocs canvis. Per tant, tal i com diu un dels punts del codi deontològic, L’educador i l’educadora social treballaran sempre dins d’equips i xarxes, d’una forma coordinada, per enriquir el seu treball. Han de tenir consciència de la seva funció dins de l’equip, Així com la posició que ocupen dins de la xarxa i saber en quina mesura la seva actuació pot influir en el treball de la resta de components, del propi equip i dels professionals o serveis que, dins d’una xarxa, estaran presents més endavant. Així que, alguns dels professionals amb els que treballa són: treballadors socials, metges, psicòlegs i psiquiatres, monitors, pedagogs, etc. Aquestes treballen en conjunt per poder abolir les necessitats dels usuaris amb drogodependència.


Referències bibliogràfiques
Codi deontològic de l’educador i l’educadora social. Recuperat 16 febrer 2013, des de
www.eduso.net/archivos/codigocat.doc
Font, J.; Vila, J. (1987): la drogaadicció: on som? Contribució a un estudi interdisciplinari, Barcelona: Generalitat de Catalunya. (capítols de Mariné, A.; Magrí, N.; Funes, J.; Bassols, R.; Homs, O.).

1 comentari:

  1. Trobo molt interessant aquest article, ja que és molt important saber la tasca que s'ha de realitzar amb una persona drogodependent, per tal de no perjudicar-lo. De tots els punts que s'han anat dient el més important i a la vegada més dificil de dur a terme és el de ser referent de l'usuari i marcar límits. Costa molt quan estas tractant diàriament amb una persona saber fins a quin punt pots involucrar-te o no, tasca que es va aprenent o millorant a mida que vas treballant amb ells. Per acabar remarcar el que ha dit la Clara en el codi odontológic podrem trobar molta informació important sobre la tasca de l'educador social.

    ResponElimina