-Ser referent de
l’usuari i marcar uns límits. L’educador ha de fer de referent per a la persona
amb problemes de drogodependència perquè aquesta persona tingui algú a qui
demanar ajuda i consell. Per tant, l’educador ha de saber proporcionar-li
confiança, comprensió, orientació, suport, etc.
-Controlar els
elements externs i delimitar el grup. L’educador social ha de tenir contacte amb
tots els agents externs que intervenen en la problemàtica de la persona i ha de
marcar unes pautes d’actuació al grup d’usuaris per als quals treballa.
-Promocionar la
inserció sociolaboral dels usuaris. L’educador els hi ha d’oferir eines que li
facilitin la inserció en aspectes com: el món laboral, l’oci i el temps de
lleure, les relacions socials, els estudis, etc.
-Oferir
activitats de lleure i oci integrades en la comunitat. Afavorir la integració
dels usuaris en la comunitat i fer-los participar en la vida social.
Amb tot això
l’educador social ajuda a l’usuari a sentir-se integrat en la comunitat a la
qual pertany, millora la qualitat de vida d’aquestes persones i les acompanya
en el procés de canvi.
Per aconseguir
uns bons resultats, l’educador social no pot intervenir sense la col·laboració
d’altres professionals, ja que si treballa sol podrà aconseguir pocs canvis.
Per tant, tal i com diu un dels punts del codi deontològic, L’educador i
l’educadora social treballaran sempre dins d’equips i xarxes, d’una forma
coordinada, per enriquir el seu treball. Han de tenir consciència de la seva
funció dins de l’equip, Així com la posició que ocupen dins de la xarxa i saber
en quina mesura la seva actuació pot influir en el treball de la resta de
components, del propi equip i dels professionals o serveis que, dins d’una
xarxa, estaran presents més endavant. Així que, alguns dels professionals amb els que treballa són: treballadors
socials, metges, psicòlegs i psiquiatres, monitors, pedagogs, etc. Aquestes treballen
en conjunt per poder abolir les necessitats dels usuaris amb drogodependència.
Referències bibliogràfiques
Codi deontològic de l’educador i
l’educadora social. Recuperat 16 febrer 2013, des de
www.eduso.net/archivos/codigocat.doc
Font, J.; Vila,
J. (1987): la drogaadicció: on som?
Contribució a un estudi interdisciplinari, Barcelona: Generalitat de
Catalunya. (capítols de Mariné, A.; Magrí, N.; Funes, J.; Bassols, R.; Homs,
O.).
Trobo molt interessant aquest article, ja que és molt important saber la tasca que s'ha de realitzar amb una persona drogodependent, per tal de no perjudicar-lo. De tots els punts que s'han anat dient el més important i a la vegada més dificil de dur a terme és el de ser referent de l'usuari i marcar límits. Costa molt quan estas tractant diàriament amb una persona saber fins a quin punt pots involucrar-te o no, tasca que es va aprenent o millorant a mida que vas treballant amb ells. Per acabar remarcar el que ha dit la Clara en el codi odontológic podrem trobar molta informació important sobre la tasca de l'educador social.
ResponElimina