El fenomen de la drogoaddicció en la persona depèn del moment personal pel qual passa aquesta, de les circumstàncies, de les expectatives que la persona té sobre les drogues i, sobretot de la seva personalitat (Solanes, 1996:87). Però des d’un altre punt de vista i tal i com afirma Homs segons Font i Vila (1987), la drogoaddicció es considerada, també, un fenomen de caire social amb significació pròpia. D’altra banda, Carrón J. (1998), diu a un article publicat a “la Farola”, que la drogodependència és un fenomen cultural, és a dir, no són les drogues les que produeixen una addicció, sinó l’actitud de la persona i la societat davant d’aquestes drogues.
En moltes ocasions la societat té una visió plena de prejudicis dels consumidors de drogues, fet el qual sovint repercuteix sobre la persona provocant-li la marginació social. Siguem clars, qui no ha sentit mai llàstima al veure una persona sota els efectes de la droga vagant pels carrers?, qui no ha pensat mai que això li passa per no seguir la llei?, qui és capaç de veure aquest problema com a un desencadenant més de la vida en societat, sense que generi estereotips ni prejudicis? Hem de fer front als estereotips existents.
Dit això, creiem que tota persona està exposada al consum de drogues en qualsevol moment de la seva vida i en qualsevol circumstància, i que en aquest consum hi intervenen tant factors interns de la persona, com externs o bé ambientals. Pensem que els factors personals que propicien el consum de drogues poden ser molts i diferents. El primer que proposem és la dificultat en l’acceptació de la frustració, el fracàs i el dolor, fet que pot portar al consum de drogues per tal “d’afogar les penes”, per la poca habilitat per afrontar els problemes. En segon lloc diríem el baix nivell d’autoestima o d’autocontrol. Un altre dels més importants creiem que és el fet que la persona sigui molt influenciable davant un grup. Diguem-ho clar, quants han provat alguna substància perquè els “amics” l’han anomenat poruc si no ho feia? Finalment, creiem que un dels més importants, entre d’altres, és la manca de perspectives sobre la pròpia vida i la posició social que la persona ha d’assumir.
A part dels interns, també hi ha els factors externs. En aquests el principal és la família. Pensem que la persona adopta una conducta de drogoaddicció perquè té algun referent. També hi intervenen factors de l’àmbit laboral. Farem referència a l’actualitat. En aquests moments a l’elevat índex d’atur existent a Catalunya s’hi suma els problemes que tenen per trobar feina les persones drogodependents, ja que la majoria tenen poca formació o poden arribar a ser bastant irresponsables degut al consum de drogues. Finalment, l’últim factor que creiem que hi intervé són les relacions socials, ja que com hem dit anteriorment, les companyies repercuteixen molt en el comportament de la persona segons el grau d’influència que aquesta té.
Referències Bibliogràfiques
SOLANES, P. (1996). Les Drogues. Barcelona: Edicions de La Magrana.
FONT, J.; VILA, J. (1987). La drogoaddicció: on som? Contribució a un estudi interdisciplinari. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
CARRÓN, J. (1998). ¡Basta ya!. La Farola. Recuperat 15 febrer 2013-02-21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada