El més important és la conscienciació, per part dels professionals que treballen en diferents àmbits ( sanitat, serveis socials, joventut, etc.) del fet que fins que no s’arribi a una interdisciplinarietat, a construir un plantejament comú, no es podran dur a terme programes que són d’interès social. Aquests professionals haurien de tenir com a objectiu comú vetllar pel benestar de les persones.
Els recursos d’una comunitat han d’estar coordinats per un programa i han d’adequar-se a les necessitats de l’entorn, a la realitat de la població, en tant que han de proporcionar instruments tant d’informació com de formació.
Parlaríem potser de la idea de ciutat educadora, en la qual els recursos de la comunitat es posen al servei, com hem dit, de la població i de les seves demandes.
Els recursos s’entenen com el conjunt d’elements humans, materials i institucionals de què disposa una comunitat i als quals pot recórrer per a tenir cura de les seves necessitats i resoldre els seus problemes.
Podem abordar els recursos humans, materials i institucionals de què disposa una comunitat en diferents nivells: des de la institució, des de l’equip base, des d’un sol professional o des d’un treball solidari.
La metodologia i el mètode poden ser els mateixos, però la realitat sobre la que s’actua, sigui el territori, sigui la població, sempre varia.
En qualssevol treball comunitari hi ha quatre moments clau els quals són: la investigació, la programació, l’execució i l’avaluació.
Un bon professional en aquest àmbit és aquell qui, a més de conèixer moltes tècniques, posseeix un gran nombre de coneixements tècnics sobre una qüestió; un bon professional, però també ha de saber escolar, aprendre a entendre i a intervenir. Aquest aprenentatge només es pot dur a terme a traves de la pràctica diària, des de cadascun dels nostres llocs de treball.
Referències bibliogràfiques
Metodos de evaluación y intervención comunitaria. Recuperat en data 4 febrer 2013, des de http://www.monografias.com/trabajos86/metodos-intervencion-y-evaluacion-comunitaria/metodos-intervencion-y-evaluacion-comunitaria.shtml
Driceida Pérez R. ( 2008). Intervención comunitaria. Recuperat en data 4 de febrer 2013 , des de http://www.monografias.com/trabajospdf4/intervencioncomunitaria/intervencioncomunitaria.pdf
Estic totalment d'acord amb el que es planteja en aquest article.
ResponEliminaM'agradaria afegir que en les relacions familiars, socials i laborals tenen una incidència decisiva en el benestar de les persones. El procés cap a la dependència de substàncies pot comportar un greu deteriorament de les relacions interpersonals que, a la vegada, pot conduir cap a situacions d'exclusió social.
Per això penso que la inserció sociolaboral de les persones amb problemes de drogues és un dels nostres grans reptes, tant des del punt de vista de la salut, com des del de l'ocupació, per tal d'avançar en el camí cap a la millora de la qualitat de vida de les persones drogodependents. Per això la nostra tasca com educadors socials és molt important i sobretot la relació amb altres professionals d’altres àmbits, com per exemple el de la salut.
L'atenció a les drogodependències no ha descuidat la importància de la inserció sociolaboral, que forma una part imprescindible i necessària de l'atenció a les drogodependències. Tot i això, les dificultats existents per accedir al mercat de treball són més evidents en col•lectius especialment vulnerables. És, per tant, un problema que sobrepassa els recursos assistencials sociosanitaris i que fa necessari la coordinació amb els dispositius d'inserció sociolaboral.
Irene Gonzalez Caro
Elimina