Els mitjans de comunicació intervenen
en les representacions socials sobre les drogues. Des d’un inici aquests
mitjans capten la representació social existent, i en recullen i difonen
informació sobre aquesta, ja que la seva finalitat és comunicar sobre el tema.
Seguidament interpreten i fan entenedors els elements de la representació.
Finalment, transmeten, condicionen i conformen la representació refermant-la.
Respecte al tema de les drogues, els
mitjans de comunicació són la font més important d’informació dels grups de
població que tenen menys contacte directe amb les drogues. Aquells que tenen
més informació sobre el tema són els joves i reben la informació de fonts
directes, com poden ser amics o coneguts, entre d’altres.
Als anys 70-80 es fan estudis que
reflecteixen com els continguts i el tractament de diferents mitjans de
comunicació incloïen determinats estereotips presents en la societat. El
principal era que la droga es presenta en contextos de succés i drama des
d’episodis violents i delictius. Un altre era que droga s’entén com un concepte
genèric, en el que no existeix distinció entre diferents substàncies. Aquest
concepte globalitzador remet a l’heroïna, la qual es va convertir en l’exponent
teòric de totes les drogues. Presentaven aquests estereotips entre d’altres.
Actualment, les representacions
socials sobre drogues encara tenen implícits alguns elements dels anomenats
anteriorment. Tot i que aquests elements majoritàriament perdurin, hi ha una
separació radical entre diferents generacions de la percepció diferenciada de
les dogues i els problemes que s’hi associen.
Segons Vega (1983), les notícies que
es donen a la premsa espanyola sobre drogues transmeten una imatge errònia
d’aquestes. Els mitjans de comunicació tendeixen a crear un mite al voltant del
tema de les drogues, el qual és molt poc coherent, intentant imposar una por en
els receptors. Per tant, podem dir que aquestes noticies són totalment
sensacionalistes i descontextualitzades de la realitat.
Les notícies sobre
drogues solen girar entorn al toxicòman i la seva tragèdia, on algunes vegades
actua de víctima i tantes d’altres de delinqüent. D’aquesta manera els mitjans
de comunicació provoquen confusió entre les persones, augmentant la seva
inseguretat.
Per això, hem de
reconèixer la responsabilitat educativa dels mitjans de comunicació, ja que han
de representar la informació amb la major objectivitat possible, sense
utilitzar actituds moralitzadores ni condemnatòries.
Educar des dels
mitjans de comunicació de massa significa resoldre les pròpies contradiccions
internes, entre les quals destaca el fet d’educar sobre drogues, intentant
estimular i donar recursos per a l’anàlisi crítica dels diversos factors que
envolten les drogues, de manera que cadascú es responsabilitzi de les seves
accions de manera lliure.
Referències bibliogràfiques
VEGA FUENTE, A.
(1996). Los medios de comunicación educan
sobre las drogas? A Comunicar, 6.
