Vídeo C.A.S. Teresa Ferrer

EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN LES REPRESENTACIONS SOCIALS SOBRE LES DROGUES.

Els mitjans de comunicació intervenen en les representacions socials sobre les drogues. Des d’un inici aquests mitjans capten la representació social existent, i en recullen i difonen informació sobre aquesta, ja que la seva finalitat és comunicar sobre el tema. Seguidament interpreten i fan entenedors els elements de la representació. Finalment, transmeten, condicionen i conformen la representació refermant-la.

Respecte al tema de les drogues, els mitjans de comunicació són la font més important d’informació dels grups de població que tenen menys contacte directe amb les drogues. Aquells que tenen més informació sobre el tema són els joves i reben la informació de fonts directes, com poden ser amics o coneguts, entre d’altres.

Als anys 70-80 es fan estudis que reflecteixen com els continguts i el tractament de diferents mitjans de comunicació incloïen determinats estereotips presents en la societat. El principal era que la droga es presenta en contextos de succés i drama des d’episodis violents i delictius. Un altre era que droga s’entén com un concepte genèric, en el que no existeix distinció entre diferents substàncies. Aquest concepte globalitzador remet a l’heroïna, la qual es va convertir en l’exponent teòric de totes les drogues. Presentaven aquests estereotips entre d’altres.  

Actualment, les representacions socials sobre drogues encara tenen implícits alguns elements dels anomenats anteriorment. Tot i que aquests elements majoritàriament perdurin, hi ha una separació radical entre diferents generacions de la percepció diferenciada de les dogues i els problemes que s’hi associen.

Segons Vega (1983), les notícies que es donen a la premsa espanyola sobre drogues transmeten una imatge errònia d’aquestes. Els mitjans de comunicació tendeixen a crear un mite al voltant del tema de les drogues, el qual és molt poc coherent, intentant imposar una por en els receptors. Per tant, podem dir que aquestes noticies són totalment sensacionalistes i descontextualitzades de la realitat.

Les notícies sobre drogues solen girar entorn al toxicòman i la seva tragèdia, on algunes vegades actua de víctima i tantes d’altres de delinqüent. D’aquesta manera els mitjans de comunicació provoquen confusió entre les persones, augmentant la seva inseguretat.

Per això, hem de reconèixer la responsabilitat educativa dels mitjans de comunicació, ja que han de representar la informació amb la major objectivitat possible, sense utilitzar actituds moralitzadores ni condemnatòries.

Educar des dels mitjans de comunicació de massa significa resoldre les pròpies contradiccions internes, entre les quals destaca el fet d’educar sobre drogues, intentant estimular i donar recursos per a l’anàlisi crítica dels diversos factors que envolten les drogues, de manera que cadascú es responsabilitzi de les seves accions de manera lliure.

Referències bibliogràfiques 

VEGA FUENTE, A. (1996). Los medios de comunicación educan sobre las drogas? A Comunicar, 6.

REQUIEM POR UN SUEÑO

Hem decidit escollir “Requiem por un Sueño”, ja que creiem que reflexa molt bé la realitat de les drogues. Començant pel propi títol del film, entenem que l’autor fa referència al significat més profund del sentit de la història en la que a través del recorregut pel món de les drogues es veu impossible el compliment dels somnis dels protagonistes. Es tracta d’un drama creat per Darren Aronofsky.  Des del nostre punt de vista, Requiem por un Sueño és un pel·lícula dura, impactant, però alhora realista. Observem  que el que ens transmet és produït per la rapidesa en la projecció de les imatges i  la intensitat de l’àudio, de la banda sonora, la qual creiem que és molt adient a  la situació que planteja el film. 

El missatge principal de la pel·lícula, creiem que és fer conèixer que si comences en el món de les drogues difícilment te’n sortiràs, que és un camí sense retorn. Envers el missatge que transmet el film, dir que estem relativament en contra, ja que com a futurs educadors hem de creure en les segones oportunitats i que caure en l’error no és mai un final, sinó un segon inici. Per això pensem que endinsar-se al món de les drogues pot ser un error en la vida, però amb voluntat i ajuda pots sortir-ne. Tot i això, creiem que la pel·lícula reflexa la importància de prevenir. Opinem que prevenir és una eina útil i bàsica per al desenvolupament professional de l’educador social.

El missatge principal es troba reflectit en la vida dels protagonistes, els quals busquen la felicitat a través de somnis absurds en els quals les drogues és el camí escollit, perdent així les ganes de viure. Creiem que el gran buit de la vida dels personatges de la pel·lícula és el buit familiar. Els personatges s’endinsen en aquest món degut a una necessitat urgent, obsessiva i diferent en cada personatge. La conducta que desenvolupa cada un d’ells és de dependència respecte a les drogues, i a mesura que avança la història es torna incontrolable. És en quest moment quan observem que els personatges esdevenen esclaus de les drogues i pel contrari creuen viure en la màxima felicitat complint els seus somnis.

Finalment pensem que és una pel·lícula que fa reflexionar sobre el món de les drogues. 

Com a futurs educadors socials creiem que és un bon mitjà per fer conèixer als joves les

conseqüències d’aquest món. 

<!--[if !supportLineBreakNewLine]--> <!--[endif]-->

La drogodependència com a fenomen social, els joves

El consum de drogues és un fenomen molt estès tant en el temps com en l’espai. En moltes societats s’ha detectat la utilització de substàncies tòxiques per alterar l’estat de consciència dels homes. Sovint, el consum de drogues ha adquirit un caràcter cultural, lligat a certs grups específics. En aquests casos, la drogoaddicció es pot considerar un fenomen social amb una significació pròpia, distinta dels consums individuals.

Si ens centrem en el col·lectiu dels joves hem d’analitzar l’especialització juvenil en unes drogues determinades. Per als joves, tenir una droga que els distingeixi de la societat adulta és un element més d’identificació, com ho poden ser la música, la forma de vestir o de parlar. Però la inversió dels termes “ els joves són uns drogoaddictes” és totalment confusa i tergiversadora de la realitat. El nombre de joves addictes a algun tipus de droga, tant si són “toves” com si són “dures” és tan minoritari que no permet de cap manera una generalització com l’anterior.

Segons Mejías,E.(2000) si els joves trien uns certs tipus de drogues és degut a les transformacions de la societat en aquests últims anys, els quals han anat convertint el paper dels joves dins la societat i han de buscar identificació per tal de no ser “passats per alt”

Com també comenta aquest autor, aquestes tensions s’han incrementat per les conseqüències de la crisi econòmica, en augmentar les taxes d’atur juvenil. Però la crisi no és el factor explicatiu més important dels conflictes que viuen els joves d’avui, sinó que existeixen molts altres factors. La pèrdua d’utilitat en la mà d’obra juvenil, els canvis tecnològics, la reducció del mercat de treball i l’augment del cost de la mà d’obra provoquen que els joves ocupin un dels sectors més desafavorits en el món del treball.

Aquest marc de tensions generals, juntament amb els conflictes més immediats que poden viure alguns joves en el seu entorn familiar o en seu medi de vida i habitatge, són els factors socials que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar en fenomen de la drogoaddicció juvenil.

És evident que mentre hi hagi drogues hi haurà drogoaddictes, però també és igualment cert que, mentre no s’abordin col·lectivament les tensions entre la societat i la joventut, hi haurà drogues per a joves.

Un enfocament social del fenomen de la drogoaddicció no solament serveix com a element d’anàlisi, sinó que adquireix també una utilitat pràctica tant pel que fa al disseny de les campanyes de prevenció com per les polítiques  de trencament i de reinserció dels toxicòmans.                     

MEJÍAS, E. ( Director) (2000): Els valors de la societat espanyola i la seva relació amb les drogues. Col. Estudis Socials nº 2. Fundació La Caixa, Barcelona.

La educación lo es todo

Aquest cartell publicitari està realitzat a càrrec de la Fundació FAD, una fundació d’ajuda contra la drogoaddicció, sense ànim de lucre i de caràcter benèfic-assistencial. La missió fonamental d’aquesta fundació és la prevenció del consum de drogues i les seves conseqüències. El cartell que presentem en aquest article forma part de la campanya “la educación lo es todo”, campanya amb la qual la fundació vol arribar als pares, mares i educadors ja que consideren que l’educació dels nens és molt important per prevenir que consumeixin droga en un futur.

A la imatge podem observar una frase molt dura i contundent que diu: “Nadie nace cocainómano, pero puede llegar a serlo”.  Aquesta frase va acompanyada de la imatge d’una nena que es troba en el moment del consum d’una substància tòxica.  

Les tècniques que han utilitzat per cridar l’atenció de l’espectador alhora de crear aquest cartell, han set mostrar dos conceptes contraposats com són un infant i una droga.  També han jugat amb un efecte el qual contraposa la imatge de la nena a l’espai superior de la imatge, i les mans d’un adult a la part inferior. Tot això acompanyat d’un cromatisme que també juga amb dos colors contraposats: el blanc símbol de la puresa i la fragilitat del infant, i el vermell símbol de la duresa de la situació que hi apareix representada.

Per això podem dir que l’objectiu principal d’aquesta imatge és mostrar com podria acabar qualsevol infant si no rep l’educació corresponent contra el consum de drogues. Per tant, vol transmetre un missatge de conscienciació per a totes aquelles persones que intervenen en l’educació d’un infant,  per tal que aquests ofereixin una educació en valors que doti als nens de les eines necessàries per saber dir que no a les drogues.

Per acabar, dir que ens ha agradat molt la manera de transmetre el missatge d’aquest cartell i la importància que li dóna a l’educació per prevenir una situació com aquesta. Potser és una imatge una mica dura, ja que observar un infant consumint una substància d’aquest caire no és agradable per ningú, però creiem que precisament això és el que busca aquest cartell. Vol que l’espectador senti una sensació desagradable per tal de conscienciar-lo de la gravetat del fet.

CARACERÍSTIQUES I FUNCIONS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La principal “missió” dels mitjans de comunicació és socialitzar les persones. Aquests ens transmeten unes pautes culturals de comportament, d’actuació, de resposta, lligades a determinants valors dominants en la nostra societat. Però, a vegades, aporten també models i valoracions d’altres àmbits que no tenen res a veure amb el context de referència dels receptors. Els mitjans de comunicació serveixen, a grans trets, per a reafirmar l’estructura de normes, valors... alhora que la fan present i fan visibles certes conductes allunyades d’allò que la societat ha establert i creu que són els valors dominants i únics, considerats “normalitzats”.

La mediació que estableixen entre el fenòmens de les drogues i els conjunts de població es fa segons aquest procés:

1. Recullen i traspassen la informació de tot el que passa de manera més senzilla  possible i útil per al conjunt de receptors. Els propis mitjans decideixen que és important i què no.
2. No només proporcionen i delimiten la informació, sinó que a més, aporten explicacions i pautes d’interpretació, facilitant així, la organització de la resposta del conjunt de la societat. Aquestes interpretacions són susceptibles d’arribar a grups molt amplis de la població i poden obtenir altres cotes de consens

LES REPRESENTACIONS SOCIALS SOBRE DROGUES

Les drogues, els consums, les vivències associades a aquests, no són realitats estrictament objectives, sinó que es van modificant depenent dels contextos i les realitats socials des de les quals s’analitzen. Tot i que les substàncies són sempre les mateixes i les consumeixen les persones que les consumeixen, és evident que no totes tenen la mateixa valoració i que la percepció que es té d'aquestes és independent de la intensitat dels consums i, fins i tot, de la gravetat o les repercussions objectives que comporta cadascuna. Per tant, la seva valoració canvia en tant que evoluciona cada societat o cultura concretes.

Què són les representacions socials?

Les representacions socials són un conjunt sistemàtic de valors, nocions i creences que permeten a les persones comunicar-se, actuar i orientar-se en el context social en el qual viuen, però també els permeten comprendre (racionalitzar) les seves accions o defensar la seva pròpia identitat. (Yubero, S. 2001)

Les representacions socials estan influenciades per:

<!--[if !supportLists]-->-       Els valors, els quals serveixen per debatre les opinions que s’espera socialment o que no es desitja, i que són els referents per definir les normes socials.

<!--[if !supportLists]-->-      Informació i comunicació.  Són l’essència de la interacció i l’intercanvi que s’estableix entre les persones. Es basa en la recopilació de dades, experiències...

<!--[if !supportLists]-->-        Creences. Ideologia que emmarca les diferents de tots i cadascun dels aspectes de la vida social. Conjunt d'idees i opinions.

<!--[if !supportLists]-->-   Actituds, positives o negatives cap a un fenòmens determinat que ens orienten cap a comportaments concrets.

<!--[if !supportLists]-->-    Comportaments. Actuacions objectives, que constitueixen les manifestacions concretes a observar en relació amb el fenomen en qüestió.

En tots aquest entramat no hi ha una correlació directe entre els comportaments i les representacions, com tampoc es poden explicar certs comportaments a partir de les representacions socials i molt menys les seves conseqüències.

En tot cas, els motius, els factors de risc..., que intervenen en les decisions del consum estan relacionades amb les avaluacions específiques que els diferents grups porten a terme, des de representacions socials, sobre els beneficis o perjudicis que els aportarà el consum de tals substàncies. 


Referència bibliogràfica

- Yubero, S (cood) (2001): Drogas y drogadicción. Un enfoque social preventivo. Ed. De la Universisas de Castilla - La Mancha. Colección Humanidad nº 16, Cuenca.